Aquesta és la declaració d’una visitant de Bodies a la ciutat de Barcelona, que tub lloc en Les Sorres l’any 2015.
“Després d’un gran debat interior m’he decidit a visitar l’exposició de “Human Bodies”, una exposició realitzada amb cadàvers plastinats (embalsamats), doncs sembla ser que en nom de la ciència tot val.
Aquesta exposició es realitza en Les Arenes, a Barcelona. Si bè no puc obviar el rigor científic i una brillant posada en escena, no vaig poder oblidar que a la Xina, país del que procedeixen els cossos, es un país que no respecta els Drets Humans i els viola constantment, en aquest cas utilitzant cossos de condemnats a mort i presos de consciència.
El més probable es que els familiars dels cossos exposats en “Human Bodies” ni sàpiguen on es troben els seus sers estimats, ni que estan plastinats donant la volta al món essent exposats de forma indecorosa amb l’única fi de lucrarse a través d’això.
No siguem hipòcrites, no hi ha excuses i molt menys utilitzar el nombre de l’art o la ciència, avui dia amb els avanços tecnològics no es necessari l’us de cadàvers per aprendre sobre el cos humà doncs la realitat virtual i la digitalització ens permeten estudiar qualsevol cosa des de qualsevol angle. Existeixen programes informàtics i jocs molt més il·lustratius.
És clar que solament es tracta d’un negoci per enriquir a uns pocs i que s’aprofita la falta de normativa legal d’un país com Xina que permet la disponibilitat de cadàvers no reclamats en 72 hores (no es pot reclamar allò que es desconeix). Fins a on pot arribar-la inhumanidad de la raça humana?, Hem perdut el respecte als nostres familiars difunts?, els humans exposats van esser persones que van tenir una vida, van riure i van plorar, van tenir família i van estimar, van ser benvolguts per altres i que avui per avui desconeixen el seu parador.
Enmig de la visita a l’exposició em vaig trobar enfront d’un dels cossos exposats i li estava demanant perdó por el que li havien fet, vaig demanar perdó per la inhumanidad de la societat actual. Solament puc deixar a l’aire aquesta pregunta fins a on som capaces d’arribar?, Recordem la polèmica que es va organitzar con el Bosquimano disecat exposat en el museu Darder de Girona i l’horror que va produir la seva exhibició.”
