Aquí encontraran recursos de estudio, por lo que la exposición de cuerpos humanos reales no es necesaria. Ha llegado el momento de priorizar el ser humano y su espiritualidad y abandonar la cultura materialista del dinero.
“Esta obra va un paso más allá en la enseñanza y el aprendizaje de la Anatomía, al vincular el libro con vídeos guiados de modelos 3D, accesibles mediante códigos QR. Esta visión innovadora de la enseñanza de la Anatomía permite al estudiante saltar de la imagen en dos dimensiones, necesaria para la identificación de estructuras anatómicas, a una imagen tridimensional que facilita la comprensión y percepción de dichas estructuras y sus relaciones con otras, y que posibilita generar nuevas perspectivas desde cualquier ángulo.
La obra sitúa al lector en su epicentro para ayudarle a aprender y entender todas las estructuras del cuerpo humano; para ello sigue una metodología sistemática en la que el cuerpo se va construyendo poco a poco hasta llegar a la anatomía topográfica, donde se ven todos los elementos en conjunto.”
La Xina emet una resposta “inadequada” i “enganyosa” a l’ONU en resposta a la carta sobre la recol·lecció forçada d’òrgans, basada en l’evidència plantejada per nou relators especials de les Nacions Unides (ONU) i descartada com a “fabricada” i “difamatòria” per la República Popular Xina.
La Coalició Internacional per Posar Fi a l’Abús de Trasplantaments a la Xina (ETAC), la Fundació en Memòria de Víctimes del Comunisme (VOC) i l’Associació d’Ajuda a la Xina (CA) diuen que la resposta de la Xina a la Carta de les Nacions Unides sobre les denúncies de recol·lecció d’òrgans humans és “inadequada i enganyosa”, donant lloc a moltes qüestions pendents relacionades amb el tràfic d’òrgans promogut pel govern.
En la seva resposta oficial a la carta conjunta emesa per nou relators especials de l’ONU i grups de treball de drets humans (1), el govern xinès va descriure els testimonis com procedents d’actors “que estaven cridant deshonestament l’atenció de l’opinió pública internacional cap a ells mateixos” i estaven “condemnats al fracàs”.
La carta de l’ONU incloïa testimonis uigurs que demostren una similaritat reocupant amb els nombrosos relats d’interrogatoris de la recol·lecció forçada d’òrgans detallats pels practicants de la pràctica budista de Qigong Falun Gong durant els últims 20 anys. També va fer sonar l’alarma que els uigurs ara també estan sent atacats com una important font d’òrgans per l’estat xinès.
La carta també diu que “la recol·lecció forçada d’òrgans es dirigeix a una sèrie de minories ètniques religioses o lingüístiques, com ara practicants falun gong, uigurs, tibetans, musulmans i cristians detinguts en diferents llocs“.
Algunes reaccions inicials d’ETAC, VOC i CA a la resposta de la Xina inclouen:
Els relators especials de l’ONU van sol·licitar informació “sobre la base legal per a la realització d’exàmens mèdics de presoners o detinguts, en particular aquells basats en les seves característiques ètniques, religioses o lingüístiques, com ara practicants de Falun Gong, uigurs, tibetans, musulmans i cristians”.
La resposta de la República Popular de la Xina va citar ordres del Consell d’Estat i directrius de seguretat pública per afirmar que aquestes proves mèdiques eren per a la salut del detingut examinat i que tenien dret a ser informats sobre la naturalesa de l’examen i el seu resultat.
No obstant això, en els casos citats pels relators especials, els testimonis aclareixen que la finalitat de l’examen no era per a la seva pròpia salut. Els exàmens van ser coercitiva, es van centrar específicament en la funció dels òrgans, es van mantenir en secret, no van tenir explicació i es van dur a terme en el context de l’empresonament basat en la identitat religiosa i/o ètnica.
Per exemple, Gulbakhar Jalilova informa que es va veure obligada a portar una caputxa negra i portada a un lloc desconegut per a l’examen. S’informa que s’ha sotmès a anàlisis periòdiques de sang, ultrasons i radiografies de tòxer. Ella informa que quan li van preguntar sobre el propòsit dels exàmens, se li va dir que callés i no fes preguntes. Omir Bekali va fer acusacions similars: anàlisis de sang, ecografies dels òrgans abdominals i toràcics, tot mentre estava emmanillat amb una caputxa negra sobre el cap. No diu haver estat informat de la finalitat de l’examen.
Aquests reconeixements mèdics són compatibles amb el tipus d’exàmens necessaris per avaluar la funció dels òrgans, però no amb els exàmens estàndard per a la salut general del pres, que en tot cas no es realitzarien de forma regular com es feia. La resposta dela RPCh no proporciona noves dades que suggereixin que el propòsit d’aquests exàmens no era una avaluació de la funció dels òrgans, necessària abans de l’eliminació d’òrgans.
Els relators especials de l’ONU van sol·licitar informació sobre les mesures “adoptades per garantir la necessitat que les activitats de donació i trasplantament siguintransparents i obertes arevisió, alhora que protegeixen l’anonimat personal i la privacitat dels donants i receptors”.
La resposta del TC no conté res sobre aquestes mesures. Investigacions recents indiquen que les activitats voluntàries de trasplantament a la Xina no són, de fet, gens transparents. Quan s’analitza,però, sembla que l’estat xinès ha falsificat les seves estadístiques oficials de trasplantament (Robertson et al.2019).
Els relators especials sol·liciten informació sobre “com es recullen les dades per prevenir abusos en els sistemes de trasplantament, com ara registres de donants, llistes d’espera de receptors, nombre de trasplantaments, consentiment del donant i seguiment del compliment”.
La resposta de la PRX torna a citar polítiques generals, però no conté informació específica que expliqui com es compleixen aquests protocols i no proporciona accés als especials Relatores Eper verificar lesseves reclamacions. Com es va assenyalar, investigacions recents mostren que les dades dels registres oficials semblen haver estat falsificades per fomentar les narratives estatals de reforma.
La carta feta per l’ONU a la Xina és la declaració de més alt perfil feta per un organisme internacional que desafia les autoritats xineses sobre les proves de recol·lecció d’òrgans des que el tribunal de la Xina va declarar la Xina un “estat criminal” culpable de crims de lesa humanitat contra els practicants de Falun Gong i uigurs al març de 2020.
Presidit per un dels advocats de drets humans més distingits del món, Sir Geoffrey Niça QC, la decisió del Tribunal va exposar un elaborat programa patrocinat per l’Estat per empresonar i assassinar els seus propis ciutadans innocents i facilitar un comerç il·lícit d’extracció d’òrgans forçats que havia estat encobert pel mateix govern xinès durant més de 20 anys.
Comentant la resposta del govern xinès, l’ambaixador Bremberg, president de la Fundació Memorial per a les Víctimes del Comunisme i ex representant permanent dels Estats Units a l’Oficina de les Nacions Unides va declarar:
“La descarada mentida del Partit Comunista Xinès en resposta a les preguntes plantejades pels relators especials de l’ONU sobre la recol·lecció d’òrgans forçats patrocinada per l’Estat és vergonyosa però no sorprenent. La investigació d’experts de la VOC ha demostrat com el PCX ha falsificat estadístiques oficials sobre trasplantament d’òrgans. Quan la resposta inicial de la Xina que totes les donacions es van obtenir de donants civils voluntaris va resultar insostenible, van revisar la seva narrativa afirmant que els òrgans s’obtenien dels que estaven al corredor de la mort. Felicito els relators especials de l’ONU per enviar aquestes preguntes a la Xina i insto els estats membres a posar fi a la seva complaença basada en la resposta completament inadequada del PCX. Depèn dels estats membres, inclosos els Estats Units, decidir si ignoren el treball dels relators especials o, en última instància, actuen per exigir responsabilitats per la terrible pràctica de la Xina de robar òrgans als presoners. de consciència”.
Bob Fu, president i fundador de l’Associació d’Ajuda a la Xina, va declarar:
“La Xina ha continuat mostrant un menyspreu flagrant per les proves que revelen un sistema organitzat de recol·lecció forçada d’òrgans. Documents falsificats i acusacions contra testimonis creïbles són tàctiques desesperades utilitzades per un govern que intenta encobrir la veritat. Ja no pot ser ignorat pel món. L’evidència apunta clarament a una campanya inhumana dirigida als òrgans dels grups minoritaris ètnics i religiosos. És la nostra obligació combatre l’abús de trasplantaments a través de la cooperació multilateral a tots els nivells. Un altre dia sense acció és un altre dia de la continuació d’aquest horrible sistema”.
Susie Hughes, directora executiva de la Coalició Internacional per Posar Fi a l’Abús de Trasplantaments a la Xina (ETAC), l’organització benèfica de drets humans que va iniciar el Tribunal de la Xina, va afegir:
“Una vegada més, els funcionaris xinesos no han proporcionat estadístiques oficials sobre trasplantaments, temps d’espera per a l’assignació d’òrgans o fonts d’òrgans, com van sol·licitar experts de l’ONU el 2006, 2007 i ara el 2021. Fins quan la comunitat internacional tolerarà aquesta falta de transparència i menyspreu absolut pel valor de la vida humana? És hora d’un boicot global al sector dels trasplantaments de la Xina fins que s’alliberin grups minoritaris innocents i l’estat xinès demostri pràctiques ètiques de trasplantament”.
La professora Wendy Rogers, presidenta del Comitè Assessor Internacional d’ETAC, va comentar: “Les respostes xineses a les preguntes molt raonables plantejades per la Carta conjunta de l’ONU suggereixen el que no és. En resposta als relats detallats i creïbles de detencions indegudes i proves mèdiques, la Xina dóna denegacions generals que no estan recolzades per les proves disponibles. En resposta a les preguntes sobre la transparència en l’adquisició d’òrgans, la Xina cita sistemes que s’ha demostrat que falsen dades sobre trasplantaments d’òrgans. En resposta a les preguntes sobre la persecució de les minories, la Xina fa afirmacions clarament falses sobre la igualtat de tracte de tots els ciutadans, la qual cosa contradiu directament les accions observades per l’Estat a Xinjiang. La Xina no pot fonamentar les seves afirmacions d’un sistema ètic de trasplantament d’òrgans. En lloc d’això, recorre a la mentida, els insults i les mentides. És hora que la comunitat internacional surti en contra dels horrors del sistema xinès de recol·lecció forçosa d’òrgans”.
(1) Vegeu la correspondència conjunta de l’ONU i la nota de premsa de l’ONU aquí:
La dubtosa procedència dels cossos humans de l’exposició “Bodies”.
S’inaugura a Barcelona, de nou, l’exposició “Bodies” que en nom de la ciència s’exhibeixen cossos “Plastinats” dels quals es desconeix la seva procedència.
Per començar l’empresa distribuïdora Premier, te posat un Disclaimer en el què notifica la dubtosa procedència dels cossos. Ells saben que son entregats per la mateixa Policia Xina i res mes i que no se’n fa càrrec.
Aviso sobre los Cuerpos de las Exposiciones
Esta exposición muestra los restos humanos de los ciudadanos chinos residentes o que se recibieron originalmente por la Oficina de Policía China. La Oficina China de Policía puede recibir los cuerpos de las cárceles chinas. Premier no puede verificar independientemente que los restos humanos que se está viendo no son los de las personas que fueron encarcelados en prisiones chinas.
Esta exposición muestra cadáveres completos del cuerpo, así como partes del cuerpo humano, órganos, fetos y embriones procedentes de cadáveres de ciudadanos chinos o residentes. Con respecto a las partes del cuerpo humano, órganos, fetos y embriones que está viendo, Premier se basa únicamente en las representaciones de sus socios chinos y no puede verificar independientemente que no pertenecen a personas ejecutadas durante su encarcelamiento en prisiones chinas.
Existeixen diversos informes en què es raona i es qüestiona la situació legal de Xina demostrant que no respecten els Drets Humans de les persones i que es tracta del mateix Partit Comunista que es lucre amb aquestes activitats. Els informes citats son: “Cosecha Sangrienta / Matadero” (BLOODY HARVEST / THE SLAUGHTER) de David Kilgour, David Matas i Ethan Gutmann. Ex parlamentaris Canadencs i un periodista successivament, i tots defensors dels Drets Humans. En resum les investigacions apunten que:
Les dones embarassades no poden esser executades a pena de mort. D’on surten els cossos exhibits de dones embarassades?
La plastinació, mètode d’embalsamament, precisa cossos dins de les 24h següents a la mort. La llei xinesa considera un cos abandonat després de 30 dies que no sigui reclamat.
El nombre de persones desaparegudes es una xifra molt alta. Els familiars no saben que s’ha fet dels seus essers estimats.
La cultura xinesa es molt profunda i creuen en el més enllà, es molt difícil que signin un document per la donació d’òrgans i la donació del cossos a la ciència. Ells tenen la cultura del enterrament.
El mateix govern esta implicat econòmicament en les fàbriques instaurades a la Xina, el lucre és l’objectiu principal d’aquesta activitat.
Els desapareguts i empresonats a la xina en major nombre son persones de creences espirituals i religioses com els de Falun Dafa, cristians, tibetans i uigurs.
Altres dades que s’han de valorar es que en els informes d’Amnistia Internacional sobre el nombre de condemnats a mort en tot el món, Xina no presenta les seves xifres dient que es tracte d’un secret d’estat. Es sospita que el nombre de execucions supera enormement a la suma de la resta de persones executades en la resta de països.
Degut a aquest informes i reflexions, es pot assegurar que hi ha un buit legal en aquests temes. Mai la societat humana s’havia enfrontat a un fet tant deshumanitzat on els humans, després de morir, fossin exhibits de forma indecorosa, per no dir morbosa, utilitzant com excusa la ciència. Per això en diversos països aquesta exposició ja ha estat prohibida utilitzant normes legals disponibles en el moment: a França l’exposició es va clausurar per la justícia amb el motiu que un cadàver te que estar en un cementiri. A Israel es clausura l’exposició perquè consideren que la conducta vulnera la dignitat humana. A Veneçuela consideren els cossos com a restes humanes i no com a plàstic, com havia declarat l’empresa. A Sydney, en l’actualitat hi ha una plataforma ciutadana que considera l’exposició vulnera la bona educació dels nens al observar exposades dones mortes embarassades. I així, la llista es molt llarga.
El Parlament Europeo en la Resolució de l’any 2013 sobre l’extracció forçada d’òrgans a la Xina, reconeix que la Xina vulnera els Drets Humans amb l’ús de la població com a mercaderia per a lucrar-se. Se’ls demana que cessin les mencionades activitats.
A Catalunya aquesta exposició s’ha presentat de nou. La població té que reflexionar que no es ciència, doncs hi ha mètodes alternatius per l’estudi del cos humà com la digitalització per ordinadors. Tampoc es ciència l’exposició indecorosa en les postures d’aquests cossos.
A Espanya també disposem de lleis respecte al tracte de difunts que entren en el nostre país, i la llei exigeix la comunicació a sanitat per controlar i vigilar la possible transmissió de malalties infeccioses i el transport dels cadàvers en fèretres.
Meditem, pensem i reflexionem, es tracta d’esser humans que un dia van viure, van tenir família, van estimar i ara els seus familiars no saben d’ells.
En aquesta actualització de l’informe es troba l’apartat dedicat als cossos plastinats, la seva dubtosa procedència i la relació amb l’exposició de “Human Bodies”.
Veura aqui la traducción al espanyol de la actualizació del informe 2017, en relació a la Plastinació i la dubtosa procedència dels cossos mexposats a “Human Bodies” ( actualizacio informe 2017 – espanyol )
El Regidor del districte 7 de Praga demana que els 20 cossos i les 300 restes exposades siguin enterrades.
Actualment hi ha un projecte de llei al Parlament de la República Txeca perquè els cossos humans o cadàvers embalsamat només poden estar exposat al públic si existeix el consentiment signat.
A Eslovàquia, el juny passat, el regidor Jan Cizinsky va demanar alcalde de districte 7 que els òrgans exposats a “human Bodies” i les restes humanes siguin enterrats, perquè una ordenança afirma que tots els cossos dels morts que arriben a la ciutat ha de ser enterrats.
L’alcaldessa Adriana Krnacova i la policia afirmen que els documents son correctes i no prenen mesures per anular l’exposició.
Actualment s’ha presentat un projecte de llei al Parlament de la República Txeca per tal que els cossos dels difunt només siguin exposats al públic quan hi ha el document de consentiment signat, en cas contrari han de ser enterrats.
“i el text de proposta de llei diu així:”«Presentació de restes humanes o parts d’ells conservats o embalsamat abans del enterrament només és possible si una persona durant la seva vida ha fet una declaració de consentiment escrit pel tractament després de la mort (en endavant,» declaració de tractament dels éssers humans a una persona que no té dret a actes jurídics, una declaració de tractament de les restes humanes es poden fer durant la seva vida per un representant legal per mostrar les restes humanes es conserva o embalsamat un persona que no és un ciutadà de la República Eslovaca, o part d’ells abans de seu funeral, també és possible si s’ha fet una declaració de tractament de restes humanes per una persona propera a una persona morta. Tot el dret de fer una declaració sobre el tractament de les restes humanes tenen dret a avortar lliurement declaració en qualsevol moment la declaració del tractament de restes humanes i la seva inversió es registra una legislació especial 12a)” .
El document també comenta que: “a més, segons una sèrie d’informacions de publicades, l’exposició anterior mencionada, raonablement se sospita que les restes humanes exposades provenen de presoners polítics, membres de Falun Gong, cristians o d’altres per la” Règim xinès gent incòmoda”.
L’exposició a Praga té un contracte fins al gener del 2018, només es pot esperar que aquest projecte de llei arribi a bon terme i l’exposició sigui anul·lada.
Les Persones tenim l’obligació de mantenir la nostra humanitat sobretot, és part inherent dels drets humans, no hi pot haver cap respecte a la vida que es un dret inalienable de l’ésser humà, si no hi ha respecte als nostres avantpassats i la seva memòria.
Aquesta és la declaració d’una visitant de Bodies a la ciutat de Barcelona, que tub lloc en Les Sorres l’any 2015.
“Després d’un gran debat interior m’he decidit a visitar l’exposició de “Human Bodies”, una exposició realitzada amb cadàvers plastinats (embalsamats), doncs sembla ser que en nom de la ciència tot val.
Aquesta exposició es realitza en Les Arenes, a Barcelona. Si bè no puc obviar el rigor científic i una brillant posada en escena, no vaig poder oblidar que a la Xina, país del que procedeixen els cossos, es un país que no respecta els Drets Humans i els viola constantment, en aquest cas utilitzant cossos de condemnats a mort i presos de consciència.
El més probable es que els familiars dels cossos exposats en “Human Bodies” ni sàpiguen on es troben els seus sers estimats, ni que estan plastinats donant la volta al món essent exposats de forma indecorosa amb l’única fi de lucrarse a través d’això.
No siguem hipòcrites, no hi ha excuses i molt menys utilitzar el nombre de l’art o la ciència, avui dia amb els avanços tecnològics no es necessari l’us de cadàvers per aprendre sobre el cos humà doncs la realitat virtual i la digitalització ens permeten estudiar qualsevol cosa des de qualsevol angle. Existeixen programes informàtics i jocs molt més il·lustratius.
És clar que solament es tracta d’un negoci per enriquir a uns pocs i que s’aprofita la falta de normativa legal d’un país com Xina que permet la disponibilitat de cadàvers no reclamats en 72 hores (no es pot reclamar allò que es desconeix). Fins a on pot arribar-la inhumanidad de la raça humana?, Hem perdut el respecte als nostres familiars difunts?, els humans exposats van esser persones que van tenir una vida, van riure i van plorar, van tenir família i van estimar, van ser benvolguts per altres i que avui per avui desconeixen el seu parador.
Enmig de la visita a l’exposició em vaig trobar enfront d’un dels cossos exposats i li estava demanant perdó por el que li havien fet, vaig demanar perdó per la inhumanidad de la societat actual. Solament puc deixar a l’aire aquesta pregunta fins a on som capaces d’arribar?, Recordem la polèmica que es va organitzar con el Bosquimano disecat exposat en el museu Darder de Girona i l’horror que va produir la seva exhibició.”
L’Exposició dels Cossos plastinatsHumanBodies, es duia a terme a Tel Aviv des del 21 de maig de l’2012 i va ser cancel·lada perquè activistes dels Drets Humans jueus van protestar per considerar-la una violació d’aquests. Segons la seva religió les restes humanes són tractats amb molt de respecte i la consideren una profanació. També al·leguen que els cadàvers probablement procedeixen de xinesos assassinats.
La tècnica de la plastinació i l’origen de centenars de cadàvers s’han vist embolicats en una sèrie de controvèrsies que involucren la vulneració dels Drets Humans, corrupció i tràfic il·legal d’òrgans.
La revista “Der Spiegel” (important revista setmanal d’Europa i la més important d’Alemanya) va publicar un informe d’investigació que evidenciava i denunciava que la majoria dels cadàvers plastinats eren presoners de consciència (practicants de Falun Dafa-Falun Gong, tibetans, cristians, uiures) executats a la Xina per les seves creènces i que no van donar cap tipus de consentiment de donació dels seus cossos a la ciència després de morir.
